Si una mica reflecteix el nou món que ha deixat la pandèmia és un increment de les desigualtats ja existents. Les persones en situació de pobresa en el món han augmentat. La desigualtat defineix l'època que vivim, un món de forts contrastos entre l'abundància i la precarietat, la salut i la malaltia, el balafiament d'aliments i la fam.

L'extrema desigualtat es materialitza en el fet que, milers de milions de persones estan vivint una situació límit. Abans, mancaven de suficients recursos per a viure. Hui, amb la crisi provocada per la COVID 19, s'han complicat encara més les seues probabilitats de sobreviure sumint-les en un cercle viciós de pobresa que pot perpetuar-se durant dècades.

Les xifres amaguen rostres d'éssers humans, de persones a les quals no mirem, en les quals no pensem, a les quals oblidem. Aquestes persones cada vegada compten menys, ignorades per societats que segueixen amb la seua vida sense girar la vista a les quals van quedar arrere. Aquest món desigual ens interpel·la, és necessari prendre consciència d'aquesta dolorosa realitat, per a sumar esforços de transformació. No podem continuar tolerant les enormes desigualtats que existeixen entre nosaltres, que alguns arrosseguen en una degradant misèria, sense possibilitats reals de superació, imbuïts en el cercle viciós de la pobresa i la marginació, com si hagueren nascut amb menys drets. És necessari que ens impliquem per a canviar aquesta situació.