El dret a la salut
La Constitució de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) estableix que el gaudi del grau màxim de salut que es pugui assolir és un dels drets fonamentals de tot ésser humà.
No
obstant això, milions de persones arreu del món no poden
accedir a serveis sanitaris adients.
El dret a la salut no s’ha d’entendre només com el dret a estar sa, significa que els governs han de crear les
condicions que permetin a totes les persones viure de la manera més
saludable possible. Aquestes condicions no només impliquen la disponibilitat garantida de serveis de salut i
l’atenció oportuna, sinó també els factors determinants de la
salut, com ara l’accés a l’aigua potable i a sanejaments adients i el subministrament suficient
d’aliments sans i nutritius. A més, inclouen condicions
de treball saludables i segures, habitatge adequat, condicions sanes en el medi ambient, i accés a l’educació i a la informació sobre qüestions relacionades amb la salut.
El dret a la salut està consagrat en tractats internacionals i regionals de drets humans i en les
constitucions de països d’arreu del món. De la mateixa manera que tots els drets humans, el dret a la salut imposa als Estats tres tipus d’obligacions:
- Respectar. Significa simplement no ingerir en el gaudi del dret a la salut (“no perjudicar”).
- Protegir. Adoptant mesures per impedir
que tercers (actors no estatals) interfereixin en el gaudi del dret a la salut.
- Complir. Posant en pràctica mesures positives per donar plena efectivitat al dret a la salut (per exemple, adoptant lleis, polítiques o mesures pressupostàries apropiades).